dijous, 29 de novembre del 2007

Nada en la línea als Verdi


El curtmetratge "Nada en la línea" dirigit per Jesús Muñoz i Judit Porta es projectarà dins del Festival l'Alternativa que s'inaugura pròximament al CCCB a Barcelona."Nada en la línea" és una història entre la realitat i la fantasia sobre la no ben entesa bondat. Un viatge que mostra la feblesa humana en un món de realitat confosa.

dilluns, 19 de novembre del 2007

7 històries per 7 pecats capitals. Avui dimarts...

Hem dedicat una setmana als 7 pecats capitals. 7 contes per explicar la vigència de la mandra, la supèrbia, la lúxuria, la ira, la gola, l'enveja i l'avarícia. 7 situacions per actualitzar els pecats que l'església va difondre per controlar els fidels.

La Ira
Em dic Loewe. Tinc..., tenia dues monedes, que m'has robat! I m'ho dius, així... "t'he robat!" com qui li diu a un imbècil, a un idiota que no sap distingir. Tinc..., tenia dues monedes, i les tornaré a tenir. Potser una més, tres, tres en tindré. Però no te les prendré a tu, seria massa fàcil i indolent, les hi robaré a la teva germana. Brutalment. La seguiré en sortir de l'escola, pel camí de l'escorxador, l'aturaré. "Ei Leila, com va tot?. Ei Loewe, bé" Llavors l'agafaré pel braç i sense dir-li perquè li trencaré d'un sol cop, sec, un cop, sol cop. I quan udoli de dolor, li demanaré si us plau tres monedes. I surtiré airós, triomfant, premi!
Dilluns passat... L'avarícia
Em dic Ferri Gold. Acabo d’adquirir un apartament de 250 metres quadrats al cor financer de Londres. N’he adquirit dos més. Shangai i Tokio. Àsia està en auge. Estic en actiu les 24 hores del dia. Els diners no entenen de temps, d’hores ni de descans. I ells són la meva vida. El conformisme és la malaltia de les nostres societats. Com a conseqüència vivim en un permanent
“subdesenvolupament”.
També hem passat per la supèrbia, la luxúria, la mandra, l'enveja i la gola.

dissabte, 3 de novembre del 2007

Un silenci

Un silenci sentit a Anguita, un poble de Castella, on els ritmes són orgànics. Un moment del capvespre o l'inici d'un nou dia, tan se val. Un silenci que també va poder sentir Mio Cid, que va transitar per aquestes terres i en particular per aquest poble de gent amable. Fugir de la ciutat espanta, sobretot perquè et sobreve la sol·litud i la reconciliació amb un mateix es fa obligada.
Proveu-ho!

dilluns, 29 d’octubre del 2007

En essència

En essència és en substància. Allò que constitueix el fons de l'ésser, la natura pròpia d'una cosa. El que hi ha en una cosa de permanent i invariable. Allò perquè una cosa és el que és.
Per això aquest bloc porta el nom d'"enessencia", perquè si bé en tenim una de comuna "la humanitat" res ni ningú careix de la seva pròpia acció. Mirar l'essència de les persones i les coses demanda una mirada atenta, és a dir, desassossegada i sincera.
Aquesta és l'essència de l'"enessencia".
Benvinguts.Us proposo que envieu la vostra idea de essència a través de la paraula o la imatge. Pròximament tindrem la visió de l'artista colombiana, Ana Maria Hermida

diumenge, 28 d’octubre del 2007

Robert Wilson and Philip Glass

Una mostra de les meves preferències: Philip Glass al piano i a la direcció artística, Robert Wilson, creador nord-americà de talent indiscutible i inclassificable. Els cinemes Verdi ofereixen aquests dies el documental "Absolute Wilson", que val la pena veure.